EL

HOCKEY HERBA

El hockey herba és un esport en el qual dos equips rivals, d'11 jugadors o jugadores cadascun (des de cadets fins a sèniors), competeixen durant 60 minuts amb l’objectiu de marcar més gols que l'equip contrari. El terreny de joc és una superfície rectangular, de 91 metres de llarg i 55 d'ample, de gespa artificial. I, a diferència del futbol, es juga amb un pal o estic de hockey per controlar la bola.


Components esportius

En el hockey, com en d’altres esports, quatre components cobren una especial rellevància. Són la tècnica, la tàctica, el físic i la psicologia:

  • La tècnica implica el desenvolupament coordinat dels moviments del jugador i l’habilitat en el maneig del pal i la bola. És un dels factors centrals del joc i és un tret decisiu de la capacitat, l’habilitat i el talent d’un jugador o jugadora.
  • La tàctica comprèn fonaments, regles i mètodes de joc. La seva essència ve determinada per l'ocupació efectiva del terreny de joc, adaptant-se ràpida i constantment als canvis que comporta el joc i la disputa amb el contrincant.
  • La preparació física és el component físic del rendiment de joc. Abarca totes les qualitats i condicions que influeixen en el rendiment d’un jugador o jugadora com la velocitat, l'agilitat o la resistència.
  • Les qualitats psicològiques per a la competició són normes de conducta pròpies de cada jugador. La rapidesa mental i la presa de decisions són dos habilitats necessàries per poder anticipar els moviments i calcular les jugades amb precisió.

Tècniques principals

El hockey herba és un esport tècnic i divertit on la pràctica esportiva acaba dotant de molts recursos als seus practicants. Les tècniques principals és podrien resumir en:

  • Empunyadures. Són les formes bàsiques i específiques d'adherència a l'estic i permeten realitzar una tècnica de la manera més efectiva i eficient possible.
  • Conduccions. Tècnica individual que consisteix en portar la bola enganxada al pal per traslladar-la d’un lloc a l’altre del camp. Trobem diferents variants segons la posició de les mans, del cos o de la bola.
  • Regats. Tècnica individual que s'utilitza per superar un contrari i inclou l’eslàlom, els diferents tipus de dribling o les fimptes.
  • Passades i recepcions. Són habilitats que afavoreixen el joc col·lectiu. Segons la posició de les mans i la forma en què s‘impacta la bola, trobem diferents variants, com el push, probablement la més utilitzada, el xut, el làtigo, el flick o el koreano.
  • Remats. En general, el remat a porteria pot fer-se de manera directa, generalment amb xut de dret o koreano, o de forma indirecta, desviant una centrada mitjançant un pinche o un remat de push, per exemple. Un bon domini d’aquestes habilitats i una execució ràpida i precisa de les accions que requereixen diferencien un bon davanter o rematador.

Posicions i sistema de joc

En un partit a camp complert de hockey herba, juguen 11 persones, 10 al camp i un porter, a cada un dels equips. La velocitat d'una bola és sempre superior a la del més ràpid dels jugadors, de manera que el joc d’equip a través de les passades i recepcions és més efectiu que el joc individual mitjançant conduccions o regats. Així, els jugadors i jugadores es distribueixen al terreny de joc amb l’objectiu d’aconseguir una evolució ràpida i eficient del joc ofensiu i una posició defensiva que permeti aturar el joc de l’equip contrari.

Per aconseguir-ho, els sistemes de joc més habituals situen els jugadors i jugadores en un 4-4-2 (quatre defensors, quatre migcampistes i dos davanters), 4-3-3 (quatre defensors, 3 migcampistes i 3 davanteres) o en 3-4-3 (tres defensors, quatre migcampistes i tres davanters).

El porter de hockey és l’únic jugador que pot tocar la bola amb qualsevol part del seu cos. I, per seguretat, va completament protegit, amb els peus, les guardes, la coquillera, el peto, els braços, el casc i el protector del coll. Pot jugar fins a la línia 22 (línia que divideix les dues meitats del camp), però només dins de l'àrea pot xutar la bola amb els peus o aturar-la amb el seu cos. Per aquest motiu, acostuma a jugar prop de la porteria i rarament surt de l’àrea.

A més del porter, els 10 jugadors o jugadores de camp es situen, en general i depenen del sistema de joc, en les següents posicions: central, laterals i ‘lliure’, en defensa, mig centre i interiors, serien els migcampistes, i davanter centre i extrems, els atacants. Lògicament, les posicions no són fixes i poden haver variants, si el joc ho requereix o l’entrenador ho considera oportú, com endarrerir el davanter centre fins a una posició de mitja punta, per exemple.

Nombre de jugadors i terreny de joc en categories formatives

Tot i que la pràctica esportiva es pot iniciar als 3 anys, no és fins, en general, als 6 (pre-benjamins) que els nens i nenes comencen a competir a les competicions oficials organitzades per la Federació Catalana de Hockey. El terreny de joc, les normes o el nombre de jugadors i jugadores van evolucionant amb el creixement dels petits esportistes. Aquest és un resum de les diferents categories:

  • Pre-benjamí (1er i 2on de primària). Representa l’inici. Els petis, competeixen en un camp quasi quadrat, que representa una 8ª part del camp de hockey reglamentari. Juguen 3 contra 3, sense porter i amb quatre porteries.
  • Benjamí (3er i 4t de primària). En aquesta categoria apareix per primera vegada la figura del porter i l’acompanyen 5 jugadors o jugadores de camp. Per tant, en aquest cas, juguen 6 contra 6 en un camp rectangular amb 2 porteries. Representa una 4ª part d’un camp de hockey reglamentari. Els remats a porteria no poden superar mai l’alçada del calaix.
  • Aleví (5è i 6è de primària). En aquesta categoria, el terreny de joc es torna a doblar i ja juguen en mig camp. És molt quadrat, per afavorir el joc per bandes i ocupar més espai, juguen 7 contra 7 i apareix una jugada clàssica i específica del hockey, com és el penalty córner. A més, la bola es pot aixecar, sempre i quan no sigui perillós pels jugadors o jugadores. Els remats a porteria poden anar a la xarxa i les normes de joc ja són les oficials.
  • Infantils (1er i 2on d’ESO). Juguen 9 contra 9 en ¾ parts de camp.
  • Cadets (3er i 4t d’ESO). Juguen 11 contra 11 en camp sencer.
  • Juvenils (1er i 2on de Batxillerat). Juguen 11 contra 11 en camp sencer.
BUSTIA